Jo soc la llentia
rodona i rotunda
que germina irreductible
a l'ombra del reactor
que fa del cràtec
que sembra l'aviació
la seva terra treballada
la llentia que ha vist
els homes i dones
vestits amb plàstic
fugir arrapats
a les joies familiars
abandonar les cases
de puntetes
i deixar les portes
de bat a bat
Però jo
llegum tossut
entomo la radiació
com entoma les ones
el penya-segat
i espero que amaini
la pluja de metralla
Resisteixo
Germino
Avui començo
a repoblar el món
Avui treno el primer nus
de la catifa vegetal
que cobrirà les runes del progrés
llarga vida a les llentíes
llarga vida a les llentíes
llarga vida.