Contrainfos núm. 7: Manifestació contra les retallades 28G

Recull de Notícies
Dissabte, 28 Gener, 2012

Milers de ciutadans van ocupar els carrers al crit de ‘No a la dictadura financera’ i ‘Aturem les retallades’. Tot i ser una manifestació convocada sense banderes ni sigles, finalment ens vem trobar amb dues bandes clarament diferenciades. Bastantes banderoles del PSC, d’UGT i de Comissions Obreres es van veure en un sector de la marxa. Aquesta no era la idea inicial que es recollia sota el lema ‘Altre Món És Possible’ i havia nascut des de diferents plataformes com Democràcia Real Ja o el Fòrum Social Català, fòrum que arrencava aquest mateix dissabte 28 de gener com un procés de posada en comú de propostes de transformació social.

Des del Fòrum Social Català, volen organitzar a tothom per a què s’expressi com vulgui i comparteixi els diferents punts de vista per aplicar totes les propostes de canvi. En la preparació de la reivindicació, la plataforma ‘Prou Retallades’ va afegir-s’hi al llistat de convocants fent així entrar també a la UGT i a Comissions Obreres. La manifestació va anar encaminada en denunciar l’única recepta que es proposa i imposen que és la neoliberal: retallar la despesa pública i augmentar els impostos als mateixos de sempre. Van ser unes 150.000 persones segons els organitzadors provinents del Fòrum Social Català, de la Plataforma Contra les Retallades i de CCOO-UGT. També van ser-hi presents PSC i ICV i, encara més sorprenentment, fins i tot Ciutadans va recolzar la jornada reivindicativa. S’ha vist doncs l’existència d’un bloc institucional i un altre més anònim. Ningú però s’ha queixat d’aquesta sobtada aparició en públic, d’aquesta apropiació de la reivindicació per part dels agents polítics. Com sempre remarquem, el sistema polític, financer i en general social que ens envolta es mou per la pròpia conveniència. Sabem però que per molt que apareguin de tant en tant envoltats pel poble, aquests agents, que serien polítics tancats de ment i sindicats cada cop més a prop de les patronals i més lluny dels treballadors, no ens enganyen amb les seves tàctiques. Segueixen perseguint els mateixos objectius. Objectius que els afavoreixen a ells i a ningú més. Arcadi Oliveras, al final de la marxa, va llegir en el seu manifest la necessitat de passar de la indignació a l’acció. Cridant que una altra política és possible i una altra economia necessària. La marxa va acabar a les portes de la Ciutadella amb la lectura del manifest però les portes es van acabar obrint i un grup va seguir fins el Parlament. Aquí ja no s’hi veien banderes i la presència policial era extremadament forta.

Creative Commons - 2011 LaTele - Copia, enganxa, modifica.