LGTB

Reclamen llibertat de vot pels diputats de la coalició de govern català quan es voti la proposta de llei entrada la setmana passada al ParlamentEl moviment LGTB de Catalunya ha demanat al Govern que s'incorpore a la proposta de llei contra la LGTBfòbia que va ser entrada al Parlament el passat 9 de maig per les entitats, amb el suport d'ERC, PSC, ICV i CUP (http://www.idemtv.com/2013/04/28/una-...). Si bé l'Executiu català ha presentat una esborrany de proposta de Llei per la No Discriminació, que incloïa la del col·lectiu LGTB, aquest no satisfà les entitats. El teixit associatiu LGTB considera que aquesta proposta és massa àmplia ja que pretén regular col·lectius amb problemàtiques tan diverses compoden ser les persones discapacitades, immigrades, minories religioses i ètniques i les personesLGTB, i en dubta de la seva eficàcia real. El moviment ha apostat per recuperar el projecte de llei específica contra la LGTBfòbia que va ser aprovat pel Consell Nacional LGTB de Catalunya en 2010, perquè consideren que és necessària una llei específica que aborde millor els drets del col·lectiu. Cal una llei específica per l'eradicació de la LGTBfòbia en el nostre col·lectiu, avui estem aquí en aquesta glorieta, la Glorieta de la Transsexual Sònia, és la nostra glorieta perquè aquí podem dir que es va executar una persona per la seva manera de ser o de viure. En aquest cas volem que això no torni a succeir, aquest odi, aquesta discriminació, encara està en el marc de la societat, i per tant cal regular que hi hagi un marc normatiu que defensi i lluiti per l'eradicació de d'aquesta violència.En aquest sentit sí que demanem al partit que governa a Catalunya, CiU, que s'ho repensi, que pensi que encara hi ha molt per fer, que en el cas que sortís una llei específica com demanem nosaltres, seriem pioners, i per tant novament Catalunya seria pionera en la defensa dels drets.El fet de que, en aquest cas el Govern, hagi presentat aquesta llei de bases per la no discriminació, és una llei molt més àmplia, pensem que també ha estat per la pressió que nosaltres hem fet com a col·lectiu, però pensem que cal anar més enllà, el govern s'hauria de mullar més, hauria de tenir en compte la demanda del col·lectiu, som una part molt important de la societat, i penso que en aquest cas el Govern quedaria en deute amb nosaltres si no tira endavant aquesta llei específica.Demanem en aquest cas al Govern de Catalunya que s'ho repensi, que si hi ha forces o persones dins del Govern que potser qüestionen aquesta llei nostra, específica, el que volem és que s'ho repensi, que contemplin, que mirin la societat, que surtin del Parlament, que toquin carrer i que vegin la realitat que tenim del col·lectiu, per tant, demanem explícitament a diputats i diputades que no ho vegin clar, que nosaltres estem a la seva disposició, que els donarem tots els motius que calguin per a que contemplin aquesta llei.El projecte de Llei contra la LGTBfòbia, entrat la setmana passada al Parlament, respon millor, en opinió del moviment, a les necessitats del col·lectiu que la proposta la presentada pel Govern català. La llei específica inclou àmbits com ara el de l'educació, el laboral, el sanitari i serveis socials, en la cultura iel lleure, l'esport i en el ple reconeixement de tot tipus de models familiars. També, hi ha espai per la visibilitat pública de persones LGTB, allunyada d'estereotips i de connotacions negatives. Una proposta de llei específica, com hi ha per altres col·lectius, que garenteixi les llibertats i drets de les persones LGTB i en combata la violència que s'exerceix contra aquestes.Un total de 24 entitats, agrupades en la Plataforma d'entitats LGTB de Catalunya, donen suport a aquesta iniciativa per assolir una llei contra la LGTBfòbia, pionera arreu del món. La plataforma es va presentar públicament en un acte que va tenir lloc a Barcelona, a la Glorieta de la Transsexual Sònia (http://www.idemtv.com/2013/03/15/barc...), el passat 17 de maig, dia internacional contra la LGTBfòbia. És una plataforma a nivell de tot el territori català, de moment hi ha 25 entitats, esperem sumar-ne més, i el que volem és això, tenim una força que en aquest cas concret ens hem unit per tirar endavant aquesta reivindicació de la llei específica per la eradicació de la LGTBfòbia i el que volem també, sobretot avui, volíem fer-ho específicament aquí, a la Glorieta, que és la nostra glorieta, la Glorieta de la Transsexual Sònia, on fa molts anys, va ser pràcticament executada...CategoriaONG i activismeLlicènciaLlicència de reconeixement de Creative Commons (es permet la reutilització)Remescla aquest vídeo!

La Comissió Unitària del 28 de juny ja ha fet públic el cartell de les
manifestacions que organitza amb motiu del dia de l’alliberament LGTB i
que aquest any, pretén donar suport a la iniciativa d’una llei contra la
LGTBfòbia que promouen les entitats de defensa dels drets del
col·lectiu.La Comissió Unitària ha convocat dues manifestacions: una a Tarragona el
divendres 28 de juny i una altra a la Plaça Universitat de Barcelona a
les 18.30 del 29 de juny. Al finalitzar les manifestacions hi haurà la lectura del manifest que
aquest any centrarà una part important del seu contingut en la llei
contra la LGTBfòbia com a eina d’alliberament. La Comissió 28 de juny
anunciarà la resta d’activitats de l’esdeveniment al llarg del mes de
juny.

Taula rodona organitzada per La Independent i idemTV amb la participació d’InOutRadio i MasQue Les

Marga Cirera Molera és vocal de Polítiques Sectorials de la Federació de les Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), i Ramon Munt Alfaro és membre de la comissió de LGTB d'aquesta federació. Munt també forma part del "Grup de Sords" del Casal Lambda, que va ser el primer en abordar aquesta especificitat entre les entitats LGTB.Cirera ens introdueix en les reivindicacions de les Persones Sordes i les tasques que desenvolupa FESOCA, mentre que Munt, com a comissió LGTB de FESOCA, ens parla de la seva experiència de les Persones Sordes en el col.lectiu LGTB i com a gai en el col.lectiu de Sords

La memòria històrica del col·lectiu LGTBI i la seua visibilització formen part clau de les reivindicacions del moviment social que en defensa els seus drets. La seua història inclou la seua invisibilització en la vida quotidiana, l’activisme per defendre el seus drets i, malauradament, la seua discriminació. La violència que s’ha exercit contra les persones LGTBI no pot caure en l’oblit. Ha de ser recordada perquè no es tornen a reproduir les situacions de marginació, per crear un imaginari plural i democràtic i per retre homenatge a les víctimes de la LGTBIfòbia.Dijous 14 de març es va donar un important pas més en aquest sentit quan el plenari del districte de Ciutat Vella de Barcelona va aprovar la denominació de “Espai Glorieta de la transexual Sònia” per la glorieta del Parc de la Ciutadella en què va ser assassinada la Sònia Rescalvo Zafra el 6 d’octubre del 1991 per un grup de neonazis. Alhora, s’ubicarà un monòlit davant l’entrada amb una placa commemorativa per a la seua memòria. Una victòria del moviment LGTBI de Barcelona que ha fet una pressió constant per aconseguir aquest reconeixement. I de fet, és aquí on recau la importància: reconèixer i mantenir la memòria històrica del col·lectiu LGTBI per visibilitzar-lo.En l’àmbit polític la proposta va ser presentada per la regidora a l’Ajuntament de Barcelona per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Janet Sanz. El plenari va aprovar aquesta petició del moviment LGTBI, amb l’abstenció del PP que considerava que incloure transexual en el nom de la Glorieta podia ser estigmatitzdor i solicitava que només posara el nom i cognoms.

Normalment, quan es parla d’equiparació de drets de grups socials diversos, siguin majoritaris, com és el cas de les dones, o col·lectius específics com ho som les persones LGTB, s’apel·la a allò fonamental per a l’espècie humana: la pervivència. Així, alguns consideren que parlar del dret a l’avortament lliure i gratuït o de matrimoni entre persones del mateix sexe és un atac als fonaments de l’espècie humana, donat que s’advoca per la seva fi.Així, les declaracions del Ministro Jorge Fernández Diaz a Roma han centrat el tema en aquest atac fonamental perquè es fa evident que no es pot negar un dret quan no es té cap base legal ni social, en tot cas, es té una base ideològica clarament conservadora i integrista que porta a la negació de drets.A partir d’aquestes declaracions han estat moltes les opinions i moltes les accions. Internet ha estat un mitjà en el que s’ha visualitzat la crítica radical a aquesta opinió personal d’un ministro espanyol: peticions de dimissió, causes per demanar destitució, cartes, blocs, articles demanant que corregeixi, associacions que apel·len clarament…Dijous 7 de març es va portar a terme una concentració davant la seu del Partit Popular (PP) a Barcelona per protestar contra aquestes declaracions, convocada pel grup Brot Bord. La seu del PP era amb la persiana baixada i protegida pels mossos d’esquadra. Els i les manifestants van aturar el trànsit parcialment amb una pancarta que exhibia el lema: “L’homofobia de Jorge Fernandez Diaz es un perill per a la intel·ligència de l’espècie” i van llegir un manifest crític amb les declaracions.De fet, aquesta no és una acció solitària, les diferents entitats del moviment LGTB s’han mostrat crítiques amb les declaracions i reclamen respecte als drets i a la legislació vigent però també reclamen la llei contra la LGTBfòbia i accions contundents que acabin amb actituds com aquesta i acabin amb les retallades de drets que res tenen a veure amb la crisi economica i molt amb algunes ideologies polítiques.Les declaracions del Ministro, però, no són declaracions solitàries sinó que formen part d’una sèrie de declaracions i accions que justifiquen actituds que pensàvem superades. Avui, 8 de març, dia internacional de les dones, podem recordar algunes perles que han afectat a la majoria social del país. Són declaracions que sintonitzen en el fons i en la forma amb les del ministro i, per tant, lluny de la normalització del fet homosexual o dels drets aparentment consolidats ens demostren actituds i ideologia guvernamental altament preocupants per a la nostra societat.José Manuel Castelao Bragaña president del Consejo General de la Ciudadanía en el Exterior, òrgan depenent del Ministerio de Empleo va dir que “Les lleis són com les dones. Estan per violar-les”Un altre ministro, Alberto Ruiz-Gallardón, va expressar que “la pressió social obligava moltes dones a avortar. Es genera una violència estructural contra la dona pel simple fet de l’embaràs” i va rebre tot el suport per part del minsitro Fernández Díaz.El ministro José Ignacio Wert, ja conegut pel col·lectiu LGTB per haver expulsat del currículum escolar l’Educació per la ciutadania, també va expressar, quan era un expert a sou de la FAES que “la transmisió de l’educació en valors en el si de la família no pot sinó ressentir-se de la incorporació massiva de la dona al treball fora de la llar”Estem, doncs, no davant d’unes declaracions injustificables sinó davant d’una estratègia de marxa enrere en els drets que s’expressa i actua des del poder.

El grup Brot Bord va protagontizar el passat dissabte dia 2 de març una petonejada popular i una concentració de protesta davant del Corte Inglés que en el seu catàleg per internet de llibres manté, malgrat les protestes, el títols "Cómo prevenir la homosexualidad. Los hijos y la confusión de género" y "quiero dejar de ser homosexual" de Joseph Nicolosi.Aquests llibres no són fruit de la casualitat, sinó que sorgeixen d'un moviment anti-gai als estats units que afirma que l'homosexualitat és una malaltia que volen "curar" i "prevenir", quan les principals autoritats sanitàries mundials rebutgen clarament aquesta possibilitat. El crit més escoltat va ser "L'homofòbia és la malaltia".També reclamen el compromís que no es vendran mai més llibres LGTBfòbics.A Internet una iniciativa pública a Change.org denunciava aquest fet i en demanava la retirada. A hores d'ara ha recollit 5.500 signatures. A Catalunya l'Observatori ha remés a la Fiscalia de delictes d'odi la documentació sobre el cas perquè valore la situació i en prega les mesures que crega oportunes.

Ferran Pujol és un dels impulsors d’un projecte de serveis d’informació, assessorament, recerca i prevenció del VIH al nostre país: BCN-Checkpoint, clarament populartizat a Barcelona entre gais. Des d’aquesta plataforma es promouen trobades, l’intercanvi de coneixement respecte al VIH-SIDA, així com la visibilització del col·lectiu seropositiu dins de la comunitat LGTB.Pujol reivindica el paper de la detecció precoç en la lluita contra la SIDA i afirma que és una de les eines més importants per a la seua prevenció. D’aquestes i moltes més coses ens parla en una entrevista que ha concedit a idemTV.

Dolors Majoral és una de les
representants del lesbianisme separatista. És, també, la persona que va
viure amb Gretel Ammann els darrers 18 anys de la seva vida, forma part
de les seves biografies militants i personals però també de la biografia
política del moviment feminista i de lesbianes a Catalunya.

La història del moviment LGTB no és una llarga història però si important. El paper que el moviment va tenir en la transició democràtica, juntament amb el moviment feminista, així com el paper social que ha jugat en els darrers 40 anys conformen ja un gruix d'experiències, reflexions i documents, molts documents. Però també cal recordar la història anterior, aquella etapa en que la vida de les persones LGTB era invisible i perseguida i en la que el fet de tenir documentació era certament una expressió de compromís polític.El Casal Lambda és una de les entitats que té el centre de documentació més complet i amb més història, no només per ser el més antic sinó per què el que va ser el seu president, Armand de Fluvià, ha estat una de les persones que més documentació ha aconseguit reunir i va fer donació d'un fons importantíssim que, amb els anys, el Casal ha anat cuidant i fent créixer. El Centre de Documentació Armand de Fluvià va començar com a arxiu històric a l'Institut Lambda el 1976 Gràcies a la donació de socis i sòcies el centre de documentació del Casal ha anat creixent. Està dotat de prop de 3.000 llibres, 2.500 volums audiovisuals (pel·lícules, sèries, documentals...) i prop de 100 títols de revistes de les quals la majoria ja no existeixen.Actualment és a la seu del Casal Lambda on ofereix serveis de préstec i consulta de documentació a les persones membres del Casal, estudiants, periodistes...Dixit és un centre especialitzat en serveis social i va ser el primer centre de documentació institucional que va crear un "pink corner". El Dixit depèn del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i va crear un espai específic LGTB al juny del 2009. És un dels centres de referència dels estudis socials universitaris i dels i les professionals de l'àmbit dels serveis socials.El "pink corner" del Dixit també acull actes específics del col·lectiu LGTB. Té 3 centres: Barcelona, Girona i Vic i molta de la documentació també es pot trobar en el web i el material és a disposició de préstec i consulta. Actualment el fons bibliogràfic conté 400 volums, entre publicacions i material audiovisual i 6 revistes periòdiques. Tot i que el fons ara per ara és modest la importància institucional a nivell nacional, estatal i internacional és alta com a referent.El Front d'Alliberament Gai de Catalunya és una de les entitats del moviment LGTB amb més història. El seu arxiu, doncs, és d'una importància central en la història i desenvolupament del moviment. Els documents que es guarden al FAGC són el testimoni de la història LGTB a Catalunya i l'Estat espanyol.L'interès històric de la documentació del FAGC és cabdal, l'evolució política i les diferents etapes de reivindicacions i reflexions del moviment LGTB són guardats i recollits al local del FAGC i han estat analitzats i estudiats per tesis i estudis històrics que tenen com a centre el moviment LGTB.Ca la Dona és un espai feminista, de dones i per a dones, que té un ampli fons documental. En el seu fons documental s'inclou el Fons Gretel Amann Martínez, possiblement un dels pocs fons específicament de lesbianes i del moviment lèsbic a Catalunya, Estat espanyol i Europa. De tot el volum de documentació existent, una part important de la seva documentació va ser una donació que es va fer uns anys després de la seva mort, esdevinguda l'any 2000, i aquesta és la que conforma el fons GAM. Dolors Majoral és la curadora del fons GAM.El Fons Gretel Ammann Martínez forma part d'un ampli centre de documentació feminista de Ca la Dona on es troben altres fons com el de Victòria Sau, Encarna Sanahuja o L.I.C.I.T entre d'altres a més del propi fons de Ca la Dona, en total és recull de la història del feminisme a Catalunya en la qual es conté la del moviment de lesbianes, en el qual el fons GAM és el més important i inclou una important fons gràfic, de revistes, pamflets, cartells, poesia lèsbica...Actualment es pot accedir a part del fons via web on està organitzat per àmbits i amb documentació digitalitzadaAquest recorregut per armaris és una història d'invisibilitats però una història que és a l'armari de l'arxiu no a l'armari social i que és fruit de la militància, tenacitat i valentia de moltes persones que han fet possible la creació d'aquests fons.