a.DOC: “Un año de las detenciones”

TVAnimalista
Viernes, 22 Junio, 2012

El 22 de juny es compleix un any de la detenció dels 12 activistes pels Drets Animals a l’estat espanyol. A un any vista, el procés segueix obert, segueixen en llibertat provisional amb càrrecs i estan pendents de judici.

Durant aquest nou any, el moviment pels Drets Animals ha seguit treballant i creixent, presentant noves investigacions i denunciant l’explotació que l’especisme provoca sobre les víctimes d’aquest sistema repressiu per a tots els que reclamen o requereixen justícia.

El 22 de juny de 2011, més de 200 membres dels cossos de seguretat de l’estat efectuaven una redada a les cases de 12 activistes pels Drets Animals. Tres d’aquests activistes van passar 19 dies en presó preventiva i, a dia d’avui, tots es troben en llibertat provisional amb càrrecs i han de presentar-se cada mes a signar als jutjats.
Els dotze pertanyien a les organitzacions Igualdad Animal i Equanimal, ambdues conegudes per les seves mediàtiques accions com les irrupcions a passarel·les, salts al ruedo, sabotatges a la caça, despenjades… i per les seves investigacions en centres d’explotació animal.

De què se’ls acusa?

Als activistes se’ls pretén responsabilitzar dels alliberaments de visons ocorreguts en els anys 2007 i 2009 a Galícia, alguns d’ells reivindicats pel Front d’Alliberament Animal. A més, se’ls responsabilitza d’una sèrie d’accions realitzades de forma clandestina, com sabotatges a infraestructures de centres d’explotació animal, així com d’organització il·lícita i amenaces.

Activisme i desobediència civil

Una part de l’activisme d’aquestes i altres organitzacions, tant a l’estat espanyol com a la resta del món, s’emmarca dins de la Desobediència Civil. La desobediència civil ha estat duta a terme per persones com Rosa Parks o Martin Luther King que precisament han passat a la història i han canviat el seu rumb gràcies a ella i a les seves proclames per a desobeir lleis injustes.

En el marc de la desobediència civil, admeten que en ocasions alguns d’ells han entrat sense permís a les granges que han estat objecte de les seves investigacions, i per això se’ls acusa també de violació de domicili de persona jurídica.

Aquests actes de desobediència civil són imprescindibles perquè la realitat surti a la llum pública. No sembla probable que el responsable del mateix sistema que explota als animals estigui interessat a informar als possibles consumidors del que ocorre en l’interior de les granges, ni tampoc que doni el seu permís perquè ho facin altres, ja que el públic podria variar les seves decisions de consum.

Quan es realitza una investigació en un centre d’explotació animal, els activistes tracten de mantenir la màxima discreció per a poder assegurar la seva realització però, una vegada acabada la mateixa, la fan pública amb la finalitat de que la societat conegui el que els passa als animals en aquests llocs, fins i tot en empreses que han estat premiades per l’administració per la seva gestió amb els animals.

Pel moviment de Drets Animals, la societat és la qual ha de tenir la paraula per a decidir el seu suport o no a la indústria, pel que consideren que actuen amb plena legitimitat per a salvar a alguns individus, informar a la societat i provocar un canvi amb unes finalitats socials concretes.

Les irregularitats

El procés va presentar des del principi una sèrie d’irregularitats. Els activistes no van poder estar presents durant tot el registre, el jutge que instrueix el cas va obviar la seva presumpció d’innocència i els va acusar públicament de ser els responsables dels fets així com d’exercir el terror, l’Audiència Provincial va declarar que la seva posada a la presó preventiva no estava justificada, poques hores després dels registres les imatges de les seves cases estaven sent emeses pels mitjans de comunicació, violant així el secret de sumari sota el qual es trobava el procés… I el jutge es va referir a ells davant els mitjans de comunicació etiquetant-los de “ecoterroristes”.

“Ecoterroristes”?

Terrorisme és un terme que ha patit un abús de llenguatge i, encara que s’han documentat més de 100 definicions diferents, la forma més habitual del seu ús és el que utilitzen els estats intencionadament per a desacreditar als seus enemics.

El 1982, Ron Arnold, vicepresident d’un grup de relacions públiques finançat per les indústries d’explotació animal, va inventar el terme “Ecoterrorisme”. En unes declaracions al New York Times al 1991 Ron Arnold deia: «Nosaltres, el Centre per a la Defensa de la Lliure Empresa, hem creat un sector d’opinió pública on abans no existia. Ningú pensava que l’ecologisme fos un problema fins que vam arribar nosaltres. El nostre objectiu és destruir i eradicar el moviment ecologista, estem molt cansats. No pensem aguantar més, anem molt de debò i el destruirem.»

Per a la indústria, qualsevol acció que tingui com a conseqüència una decisió informada dels consumidors passa a ser considerada un “acte de terrorisme”.

La indústria, un lobby que modifica lleis

El 1992 diverses empreses nord-americanes relacionades amb l’explotació animal es van reunir a mode de lobby amb diferents representants polítics per a crear una nova llei, la AEPA, que convertia en delicte qualsevol pràctica que interferís en les empreses d’explotació animal. Sota aquesta llei, sis activistes de SHAC van ser condemnats a sis anys de presó per administrar una web. El 2006, les empreses que van proposar la AEPA, al·legant que aquesta no era suficient, van aconseguir crear una llei encara més dura: la AETA (Animal Enterprise Terrorism Act)

És la solidaritat una conducta antisocial?

L’any 2007, la policia belga i holandesa va dur a terme trenta-dues redades policials per a les quals van fer falta set-cents agents. Trenta activistes van ser detinguts i setze d’ells van ser acusats de conspiració per les seves campanyes pacífiques contra HLS.

El 2009, set activistes de SHAC UK van ser condemnats a onze anys de presó. A molts dels activistes que van ser detinguts se’ls van aplicar les ASBO´s , mesura introduïda per Tony Blair l’any 1998 les sigles del qual fan referència a Ordre de Conducta Antisocial i la finalitat de la qual és restringir certes llibertats a les persones que potencialment poden cometre algun delicte. Les ASBO´s permeten que, en el cas dels activistes de SHAC, qualsevol acte o participació en una campanya contra la vivisecció, administrar un lloc web o organitzar una reunió pugui significar el seu ingrés o tornar a presó.

La mateixa repressió en diferents països

Altres casos de repressió s’han donat a Finlàndia, el 2009, quan l’organització Justícia per als Animals va fer pública una investigació sobre la indústria de l’explotació de porcs. Dos anys més tard, quan dos dels participants en aquesta investigació van reconèixer públicament haver gravat les imatges, els grangers els van acusar de “difamació greu”, en un nou intent de convertir la informació en delicte.

Però un dels casos més sonats va ser el del muntatge policial que va patir el moviment de Drets Animals a Àustria. Es va acusar a diversos activistes d’haver perpetrat multitud d’accions i sabotatges clandestins ocorreguts en els últims anys. Tots ells eren membres molt actius de diverses organitzacions que participaven en una exitosa campanya contra Kleider Baüer, la major empresa de moda pelletera. Els directius d’aquesta empresa es van reunir secretament amb la policia per a acabar amb les protestes.

Els activistes es van negar a cessar les seves protestes pacífiques apel·lant a la seva legitimitat fins que, el 2008, van arrestar a 10 activistes que van ser posats en presó preventiva. S’havia utilitzat per primera vegada la llei 278a. Una llei que només s’havia utilitzat fins a llavors contra organitzacions de narcotràfic i de trata d’éssers humans. Emparats per aquesta llei, la policia va espiar durant anys a tots aquests activistes mitjançant intervencions telefòniques, policies infiltrats, càmeres en els seus portals, escoltes en les seves llars, seguiments i posant localitzadors en els seus vehicles entre altres tàctiques. Després de catorze mesos de judici —el judici més car de la història d’Àustria— van ser absolts.

La jutgessa va absoldre als tretze acusats i va afirmar que la policia va mentir sota jurament, que havia realitzat investigacions il·legals i amagat alguns resultats de la seva investigació.

Unidos Contra la Represión

No és la primera vegada que un moviment de justícia social és reprimit pels agents que posseeixen el poder de seguir discriminant i ocultant la injustícia. Per això, la unió del moviment dels Drets Animals i la lluita per les llibertats civils dels seus components és essencial per a seguir treballant per la justícia i amb això es va gestar la campanya Unidos Contra la Represión.

Un moviment de justícia social no pot ser silenciat ni empresoneu. Els objectius de la campanya són bàsicament legitimar el moviment i l’alliberament dels imputats.
Fins al moment, la campanya Unidos Contra la Represión ha comptat amb múltiples activitats a nivell estatal i internacional que demostren la solidaritat de totes les persones implicades en el moviment dels Drets Animals amb els imputats i amb la lluita per la difusió del procés repressiu, l’alliberament dels imputats i la legitimació del moviment.

La legitimitat del moviment de Drets Animals

Els animals són confinats i esclavitzats des que els creen inseminant els ventres de les seves mares fins que finalment es posa fi a la seva vida assassinant-los per a convertir-los en productes. L’objectiu de la lluita pels Drets Animals és acabar amb la discriminació que pateixen els animals fruit del especisme.

Per a avançar cap a l’erradicació de l’especisme és necessari que la societat prengui consciència de la situació que pateixen els animals, raó per la qual l’activisme se centra en mostrar-la, ja que no es poden prendre decisions sobre alguna cosa que es desconeix i que es manté intencionadament oculta. Les indústries que vetllen pels seus interessos econòmics ho saben i per això intenten impedir que es tregui a la llum i que s’accedeixi a aquesta informació i s’esforcen per fer cada dia més propaganda que allunyi de la realitat als consumidors.

Les empreses al·ludeixen a la legitimitat i legalitat dels seus negocis i els activistes a la legitimitat de mostrar la realitat que se’ns oculta i a la necessitat que la gent pugui prendre decisions informades. Per això, a pesar dels interessos de les indústries d’explotació animal, a pesar de totes les ingerències polítiques i judicials contra la realitat i contra el canvi social, a pesar de tota la repressió que pateix a nivell internacional el moviment en defensa dels animals, aquest segueix creixent i arribant cada dia a més persones que deixen de participar en l’explotació de la resta d’animals i que s’impliquen en difondre’l.

Persones que decideixen, amb la seva responsabilitat individual i social, deixar de formar part de la major injustícia de la història per a passar a formar part del canvi social més necessari. Persones que han treballat durant un nou any per la justícia. Igual que ho han fet els imputats.

Un reportatge de TVAnimalista

Creative Commons - 2011 LaTele - Copia, enganxa, modifica.